Missouri ja queda enrere…!

Sara:

Avui ha sigut un dia dur, em sortit de saint louis al matí que ja començava a nevar i al poc temps a començat a caure una que en la vida havia vist, ha sigut qüestiò d’anar més a poc a poc i, per tant, fer més hores de cotxe, ufffff masses! Avui ja feia tres dies que no veuiem el sol…què dic! ni tan sols el cel! vinga a nevar i nevar, ja no puc més de tant de blanc!!!jajaja per fi a la tarda a parat i la vida ens ha regalat una posta de sol impresionant, semblava una bola de foc! Ah ! m’en olidava…avui és nadal i a veure si endevineu què em menjat per celebrar-ho???? doncs….atencio…aaaaaaaaa…..una estupenda hamburguesa congelada feta al microones d’una gasolinera perduda de la mà de Déu!!!! jajajaja Ahir va ser molt bo perque crec que li feiem pena a tothom, la gent aqui té un esperit “navideño” desmesurat i al veurens als dos sols en un païs que no és el nostre ens convidaven a tot!!!! yeah!!!!! en fi, uns nadals extranys però molt productius!!!! estem molt contents amb el material que em rodat fins ara i desitjo de tot cor que siguem capaços de transmetre tot el que estem visquent! una abraçada!!!!!!!

Sergi:

Illinois i Missouri, fets. Estic recolzat a la paret del típic Motel de carretera, de color rosa, nevadissim i amb el cotxe aparcat a la mateixa porta de l’hotel…com a tantes i tantes pelis…
Avui hem canviat pluja torrencial per neu-granit amb ventolera. El cotxe ha quedat plè d’escartxa.
Em costa d’entendre la manera de senyalitzar dels “yankees”, avisen després…mai abans… I clar, això et fa saltar un munt de sortides…
La jornada ha estat més monòtona. Hem abandonat Sant Louis al matí i ens hem perdut. La Ruta 66, a Illinois, es paral·lela a la I-55 i clar, així hem seguit…sense recordar-nos que a partir de Missouri la paral·lela a la 66 es la I-44. Una vegada recuperat el camí, la neu-granit que venia acompanyada d’un fortíssim vent ha provocat varis accidents…i el servei de carreteres ens ha hagut de custodiar als vehicles una bona estona…
Amb aquest temps és difícil filmar tranquil·lament. Així que hem tirat “milles”. Missouri es el tram menys interessant de la Ruta així que, ha sigut força monòton…tot i que començem a notar el paisatge…
Finalment hem acabat a Joplin, a la frontera entre Missouri i Kansas. En el clàssic Motel de caretera d’una ciutat horteríssima, on tot son llums de neo. Pur estil 66…

Demà…Kansas i Missouri…

Una resposta to “Missouri ja queda enrere…!”

  1. Esteu trobant uns dies ‘macus’, ‘macus’, eh! Segur que queda una Ruta 66 ben diferent i original. I uns nadals diferents que a vegades ja toca perquè aqui segur que no us esteu perdent gran cosa, els tipics dinars-berenars-sopars familiars amb menjar per un regimen.

    Això si, aqui no tenim neu però pluja i mes pluja…

    Petons als dos!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: