Kansas i Oklahoma enrere…i en una estoneta, Texas ens donarà la benvinguda

Sara:

Avui dia 26 de decembre ens em aixecat, per fi, amb un solet deliciòs que començava a fondre poc a poc part de la neu acumulada durant la nit. Us semblara una tonteria però ha sigut un regal caigut del cel, portavem dies sense veure’l i ja el trobavem a faltar. Em agafat al cotxe i em fet de Joplin a Oklahoma city , on estem ara instal.lats en un motel de carretera a punt d’anar a dormir després d’un sopar equilibrat i nutritiu: pizza. Ja no puc més de menjar merda, en aquest pobles de l’interior no hi han restaurants normals , són tot Mc Donnals o similars , és horroros. Tot son carreteres, zones residencials i llums de neo, sí, tot semblen puticlubs !!!! boníssim! jajaja en fi, els americans d’aquesta zona són molt peculiars però, això sí, molt molt hospitaris!!! bona nit i fin demà companys, vaig a dormor que tins molta soneta! muaka plaka plaka (com diria l’anna)

Sergi:

Avui hem fet molt boona feina…i tenim excel.lents filmacions gravades… Hem estat tot el dia, fins que s’ha fet fosc, per el tram original de la 66, que a Oklahoma, ja esta molt sencer i en condicions (en molts moments, millors que la Interestatal)

Abans d’ahir pluja terrible, ahir nevada a lo bestia…i avui que? Gel i 20 cm de neu a la  carretera. El cotxe ha lluitat tot el dia contra la carretera…a moments, fins i tot m’ha fer patir. Una carretera no es un bon lloc per adonar-te que el cotxe et patina. Realment…estic fent un master en conducció…

Avui un depenent ens ha preguntat que “que feien allà?”…nosaltres li hem dit que, la Ruta 66…i ens ha preguntat com podia ser que coneixessim la 66 i… li cridava l’atenció que de l’altra punta del mon vinguessin dos joves a fer una ruta americana…he pensat que, fredament tenia raó…però…en el fons, si que te una rao de ser. La Ruta 66 es un repte personal. Un exercici d’autosuperació…i la ruta no es només una ruta, és la “carretera madre”, la “main street of america”…

Dona una sensacio de llibertat això de creuar un país en cotxe…tot i que a vegades el viatge es fa pesat, dur i monòton…val la pena !!! =)
Se’m tanquen els ulls…demà més…
Ah, estem en un Motel de carretera a les adores d’Oklahoma. Demà, Texas…ja…!

Una resposta to “Kansas i Oklahoma enrere…i en una estoneta, Texas ens donarà la benvinguda”

  1. Camarades,
    us llegeixo GENIAL. “La Ruta66 és un repte personal”… potser un viatge de creixement personal i tot! Jo crec que sí. Vau marxar sent en Sergi i la Sara… tornareu sent el Sr. Sergi i la Sra. Sara per mi (tots els meus respectes). Doncs res, que el camí segueixi sent llarg i ple de coneixences. Jugueu MOLT!

    Un apunt (llegeixis, petit moment de reflexió): hi ha veus que apunten que “el que engreixa no és el que mengem, sinó el que pensem sobre allò que mengem!”. No em feu massa cas, però, Sara, si has vist Hook (pel·lícula de Steven Spielberg basada en l’obra de Peter Pan) i recordes l’escena que els nens perduts imaginen el que tenen per dinar, potser tindràs una solució per intentar fer passar el menjar merda per autèntiques delicatesens. (HayQueCreer).

    ABRAcadabraÇADA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: