Nex Mexico, Land of Enchantment…

Sara:

Avui ha sigut un dia podria dir , perfecte! ens em llevat a oklahoma city amb un sol magnífic , em esmorzat com reis i em agafat el cotxe, novament, per seguir la nostra ruta. En un matí ens em acabat l’estat d’oklahoma i em entrat a texas arribant fins a Amarillo, tota una pallisa que ha passat volant, no em pregunteu perquè; potser té alguna cosa a veure que m’hagi dormit una horeta de trajecte….ejem. DOncs això, em arribat a Amarillo i per fi em menjat alguna cosa decent en un restaurent típic tejano especialitzat en carn (NO CARN PICADA), VISCA! Al acabar em anat a rodar en el Cadillac Ranch, un lloc molt guapo; una esplanada inmensa de terra groguenca on hi han plantat un filera de Cadillacs enterrats per la part del “morro” que semblen tòtems urbans. ÉS una imatge cuasi surrealista, una paisatge tan rural amb una filera de cotxes clavats, literalment, al terra i inundats de graffitis! Molt chulo! Després, per fi, el Sergi  a baixat la guardia , jajaja, i em passat una hora disn una botiga enorme de camperes i texans!!!! uf! necessitava una mica de consumisme!!! jajaja Ara mateix, després de fer unes quantes milles més , em arrivat a New Mexico on em parat a dormir en un motel, concretament a Tucumari, el poble dormitari per exel.lència dels viatjers de la ruta 66. Doncs això….a dormir!!! muaka plaka plaka!!!!!

Sergi:

Avui ha estat un dia molt completet.

Hem entrat a Texas…i en questió de minuts tot ha canviat. Ha sortit el sol, instants despres de conduïr per un cel gris, les carreteres estaven en pergecte estat…estavem sorpresos de lo bé que estava anant tot…

Hem dinat a Amarillo, Texas. Per fi verduretes, carn de calité-calité…i preus, com sempre, molt assumibles. La gent de Texas és tal i com la imaginavem…molt curiosa…

Després de dinar hem filmat una escena intensa i estèticament molt bonica, d’aquelles que costen com actors. Tant que l’hem volgut repetir…però teniem el dubte de si fer-ho o no…i…quan l’estàvem visionant, hem advertit que no tenia audio, per la configuració de càmera del dia anterior…així que a respirar fons i a fer-ho igual o millor. N’estic molt satisfet de com ha quedat…i filmada darrere de mitic Cadillac Rodeo…

També hem visitat una de les botigues de Texans (botes, pantalons, camises…) més grans del mon… I allà dinttre el consumisme s’ha apoderat de nosaltres, cosa no gaire habitual en aquest viatge…Camperes que a barcelona costen 250€ aquí costaven menys de 100€…

Hem continuat per la 66, tot passant pobles bastant “abandonats” i una mica més endavant, hem parribat a Adrien, que ja era de nit. Que te Adrien per fer-nos parar??? La MEITAT de la Ruta. El punt equidistant entre Chicago i Los Angeles. Hem parat al  clàssic Middle Point Café…lloc opn marca els kilometres que portem i els que falten…

Al estar de nit en un bar abandonat…una dona sen’s ha acostat en cotxe mentre feiem fotos i filmavem…pensava que teniem problemes. Aquí ja és el segon cop que ens ho trobem. Son tan amables i confiats… Aquests dies se m’està caient un mite sobre la perillositat dels pobles de l’interior dels EEUU. Hem començat a xerrar amb ella…i ens ha dit que de jove va ser cambrera del bar i que ara era profesora d’historia, actualment. Hem filosofat, rigut, comentat el nostre projecte…i s’ha deixat fotografiar i filmar. Estava més il·lusionada que nosaltres, que ja era difícil…

Us deixo que, un dia mes, els ulls se’m tanquen mentre escric…

Hem sopat de meravella en una zona rodejada de Motels de la 66…

Ah…estem a Tucumari, New mexico!!