Feliç 2010

El cap d’any ens justifica el retard del blog… 😉

Hem abandonat la Ruta 66 des de fa un parell de dies…i ja l’enyoro, molt. La desviació era per visitar Las Vegas i el Gran Cañón…doncs cap de les dues passa per la “carretera mare”…

Ens remontem al 31 al matí. Ens vàrem despertar a Kingman, Arizona (des d’on us escric ara). En els nostres estimats Motels Super 8…i vàrem creuar tot el desert d’Arizona i Nevada … fins a l’entrada a Las Vegas ! Si, si…allò del cartell de “Welcome to Favulous Las Vegas, Nevada”.

Era hora de dinar. L’entrada a la ciutat va ser caòtica i estressant…i l’hotel pitjor ja que qnomés instalar-nos-hi, descobrim que no tenim internet i l’hem de pagar apart amb cable i només un ordinador. A veure?? Una setmana dormint en Motels i cap problema amb cap ni un…i un hotel “business” que teniem a LV…sense internet?? Vàrem estar barallant-nos hi fins que ens el van possar gratis… Insistència i contundència? Una mica, si…

A la fi, a la tarda vàrem tenir una visita. La nova incorporació a l’equip, recent arribada de Los Angeles. El nostre bon amic Sergi Bittán, que interpreta al Carlos, a la sèrie…

Junts vàrem sopar. Las Vegas per cap d’any…quina “clatellada”, mare meva ! Això sí, la il.lusió de xerrar amb una tercera persona després de tants dies sols, els dos… I més, si és el mestre Bittán…

Vàrem filmar les seves primeres escenes junts…i a celebrar-ho ! El nou any ja havia arribat !

FELIÇ 2010 A TOTS i TOTES !!! dit queda…

Van començar els focs artificials a Las Vegas Boulevard…i després, vàrem tancar les càmeres…i ens vàrem anar a ballar a una discoteca…donant per finalitzada la jornada laboral…jejeje. A dins de la discotèca, varem fer tot el que vam poder per mantenir la fama de “sang llatina” ben alta…i, no se ben bé com va passar, tot ballant…en un moment donat em vaig veure enganxat a dos cosos de considerable volum que, per davant i per darrere s’havien enganxat a mi ballant “cos a cos”. Eren dues ambables i entranyables negres, amb algun quilet de més…la imatge era força còmica… Hores més tard, ens retiràvem els tres…rebentats.
Com l’habitació era de dos…vaig tenir l’honor de dormir, per cap d’any, al terra de l’hotel (el que caalgui per que l’actor convidat d’honor, tingui una estància confortable a Las Vegas)… Em vaig muntar un invent i encara va ser comode.

Avui, ens hem aixecat tard i hem rodat de nou…tot i que, després de dinar ja ens estàvem acomiadant. Una trobada breu i molt agradable, que continuarem a Los Angeles, en uns dies…

De moment ens separem. Vàrem abandonar la 66 ahir al migdia…i encara trigarem a recuperar-la de nou, un dia més. Tot i que la trobo a faltar. La seva imatge, olor, gent…em tenien encantat i ja m’hi havia acostumat…

Era tard i tornàvem a l’est. Després de la desviació a Las Vegas, retrocedim fins al Gran Cañón…i després, recuperem la 66…ja fins al final.

Estavem perduts de camí a Kingman, de nou. A Las Vegas ens havien donat una indicació, després a la gasolinera una de ben diferènt (i més lògica)…i sense saver com, ens vàrem trobar conduïnt per una carretera de doble circulacio llarguíssima, on no es veia més enllà de les llums, l’horitzo era negre nit, a costat i costat només tenies un troçet de terra amb desert i hi havia una fantàstica i enorme lluna plena rodejada de nuvolets. Bucòlic i alentador, vaja. Vàrem arribar al poblet que ens havien indicat per agafar la 95, que ens havia de dur fins a Kingman. El poblet, entre tan terrorífic entorn, era…una casa ! Vaja, com per parar-s’hi a preguntar…
Allà les carreteres canvien de cop i estan senyalitzades d’una manera dificil de llegir per un espanyol…així que, sense ni adonar-me’n…estava de nou per damunt del límit. Aleshores el show, altre vegada. Un poli em comença a perseguir, il.luminat com el cotxe dels cazafantasmes, amb el morro enganxat a tu…fins que pares al costat dret de la carretera. Una vegada has parat, dues mil llums de diferents colorets fent pampallugues. Tu esperes dins. No pasa res. Segueixes esperant. Ningu surt. Mires per la teva finestreta i de cop “clo, cloc!”…piquen per l’altre costat. Em fa sortir de nou,…i aquest cop sí, multa al canto ! “fantàstic Sergi, no has parat fins a aconseguir-la!” (el to es sarcàstic, clar…el cert és que m’ha empipat força que me la posin) AAAix…mira que intento ser prudent…pero, en fí, és el que hi ha…

Se’m cauen els ulls de nou…i demà anem al Gran Cañón…desert de muntanyes, enorme que ocupa una barbaritat…tres estats per ser més exàcties (Nevada, Arizona i Utah)…

Ja no poc tenir-los oberts, vaig a dormir…
….avui he fet molts kilometres.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: