Li voldria dedicar una entrada al Sergi Bittán, un actor de Barcelona amb qui ja he tingut la sort de treballar i al qual, fa un cert temps que conec.

És dels actors que conec als que classificaria de paradigma de la profesionalitat interpretativa. Dit d’una altre manera, sempre et sents còmode treballant-hi. Son persones entregades a la seva feina, amb una actitud sempre positiva front “els esperpents” que els directors, sovint, els fem fer…

En el cas del Sergi, la falta de seguretat en la qualitat de la seva feina és substituïda per una entrega quasi total en la figura del “director d’orquestra”, cosa que genera un clima de creació molt agradable.

Després, és curiòs, doncs la feina feta pel company te brilla d’un talent que ell mateix no sap detectar…però l’instint de supervivència el fa, sempre, disparar primer…i preguntar despres.

A nivell humà, és per mi, un altre exemple digne d’admiració.

Va decidir dedicar la seva carrera profesional a l’exèrcit. Amant de volar, va entrar a l’exèrcit de l’aire i allà s’hi va estar un bon grapat d’anys. Un bon dia, després de llargues reflexions internes, va sentir que allò no era el que s’esperava. Dit i fet. Va agafar la seva dignitat, se la va possar al sarró i va marxar, sense tenir res millor que fer que una vaga il.lusió de ser actor.

Això el va portar a l’Estudi Nancy Tuñón, on va decidir forma-se de manera seriosa i professional. Donada la seva falta d’ingresos, va decidir treure profit del privilegiat cos que té, ballant tot despullant-se. Un ofici digníssim i força curiòs, que li ha permès pagar-se els coneixements per ser un bon actor.

Un bon dia va decidir que no es volia quedar estancat i que, ja havia acabat la seva formació interpretativa a l’Estudi…així que, tal com ho va dir, ho va fer. Va recollir el seu serró de nou i, sense coneixer a ningú, sense parlar anglès i sense tenir feina, es va plantar a Los Angeles, capital del “quiero ser actor”.

Actualment estudia a l’estudi d’Aron Spencer (coach de Will Smith, entre d’altres…), parla anglès a la vegada que l’estudia entre un munt de mexicans que volen ser americans, treballa a LA i té vivènda i cotxe…tot això, en un any? No, en dos mesos…

Quina serà la següent?

De moment, tenim la sort de comptar amb ell a “Ruta 66” interpretant al Carlos.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: