Nex Mexico, Land of Enchantment…

Posted in General on Desembre 28, 2009 by ruta66tv

Sara:

Avui ha sigut un dia podria dir , perfecte! ens em llevat a oklahoma city amb un sol magnífic , em esmorzat com reis i em agafat el cotxe, novament, per seguir la nostra ruta. En un matí ens em acabat l’estat d’oklahoma i em entrat a texas arribant fins a Amarillo, tota una pallisa que ha passat volant, no em pregunteu perquè; potser té alguna cosa a veure que m’hagi dormit una horeta de trajecte….ejem. DOncs això, em arribat a Amarillo i per fi em menjat alguna cosa decent en un restaurent típic tejano especialitzat en carn (NO CARN PICADA), VISCA! Al acabar em anat a rodar en el Cadillac Ranch, un lloc molt guapo; una esplanada inmensa de terra groguenca on hi han plantat un filera de Cadillacs enterrats per la part del “morro” que semblen tòtems urbans. ÉS una imatge cuasi surrealista, una paisatge tan rural amb una filera de cotxes clavats, literalment, al terra i inundats de graffitis! Molt chulo! Després, per fi, el Sergi  a baixat la guardia , jajaja, i em passat una hora disn una botiga enorme de camperes i texans!!!! uf! necessitava una mica de consumisme!!! jajaja Ara mateix, després de fer unes quantes milles més , em arrivat a New Mexico on em parat a dormir en un motel, concretament a Tucumari, el poble dormitari per exel.lència dels viatjers de la ruta 66. Doncs això….a dormir!!! muaka plaka plaka!!!!!

Sergi:

Avui ha estat un dia molt completet.

Hem entrat a Texas…i en questió de minuts tot ha canviat. Ha sortit el sol, instants despres de conduïr per un cel gris, les carreteres estaven en pergecte estat…estavem sorpresos de lo bé que estava anant tot…

Hem dinat a Amarillo, Texas. Per fi verduretes, carn de calité-calité…i preus, com sempre, molt assumibles. La gent de Texas és tal i com la imaginavem…molt curiosa…

Després de dinar hem filmat una escena intensa i estèticament molt bonica, d’aquelles que costen com actors. Tant que l’hem volgut repetir…però teniem el dubte de si fer-ho o no…i…quan l’estàvem visionant, hem advertit que no tenia audio, per la configuració de càmera del dia anterior…així que a respirar fons i a fer-ho igual o millor. N’estic molt satisfet de com ha quedat…i filmada darrere de mitic Cadillac Rodeo…

També hem visitat una de les botigues de Texans (botes, pantalons, camises…) més grans del mon… I allà dinttre el consumisme s’ha apoderat de nosaltres, cosa no gaire habitual en aquest viatge…Camperes que a barcelona costen 250€ aquí costaven menys de 100€…

Hem continuat per la 66, tot passant pobles bastant “abandonats” i una mica més endavant, hem parribat a Adrien, que ja era de nit. Que te Adrien per fer-nos parar??? La MEITAT de la Ruta. El punt equidistant entre Chicago i Los Angeles. Hem parat al  clàssic Middle Point Café…lloc opn marca els kilometres que portem i els que falten…

Al estar de nit en un bar abandonat…una dona sen’s ha acostat en cotxe mentre feiem fotos i filmavem…pensava que teniem problemes. Aquí ja és el segon cop que ens ho trobem. Son tan amables i confiats… Aquests dies se m’està caient un mite sobre la perillositat dels pobles de l’interior dels EEUU. Hem començat a xerrar amb ella…i ens ha dit que de jove va ser cambrera del bar i que ara era profesora d’historia, actualment. Hem filosofat, rigut, comentat el nostre projecte…i s’ha deixat fotografiar i filmar. Estava més il·lusionada que nosaltres, que ja era difícil…

Us deixo que, un dia mes, els ulls se’m tanquen mentre escric…

Hem sopat de meravella en una zona rodejada de Motels de la 66…

Ah…estem a Tucumari, New mexico!!

Kansas i Oklahoma enrere…i en una estoneta, Texas ens donarà la benvinguda

Posted in General on Desembre 27, 2009 by ruta66tv

Sara:

Avui dia 26 de decembre ens em aixecat, per fi, amb un solet deliciòs que començava a fondre poc a poc part de la neu acumulada durant la nit. Us semblara una tonteria però ha sigut un regal caigut del cel, portavem dies sense veure’l i ja el trobavem a faltar. Em agafat al cotxe i em fet de Joplin a Oklahoma city , on estem ara instal.lats en un motel de carretera a punt d’anar a dormir després d’un sopar equilibrat i nutritiu: pizza. Ja no puc més de menjar merda, en aquest pobles de l’interior no hi han restaurants normals , són tot Mc Donnals o similars , és horroros. Tot son carreteres, zones residencials i llums de neo, sí, tot semblen puticlubs !!!! boníssim! jajaja en fi, els americans d’aquesta zona són molt peculiars però, això sí, molt molt hospitaris!!! bona nit i fin demà companys, vaig a dormor que tins molta soneta! muaka plaka plaka (com diria l’anna)

Sergi:

Avui hem fet molt boona feina…i tenim excel.lents filmacions gravades… Hem estat tot el dia, fins que s’ha fet fosc, per el tram original de la 66, que a Oklahoma, ja esta molt sencer i en condicions (en molts moments, millors que la Interestatal)

Abans d’ahir pluja terrible, ahir nevada a lo bestia…i avui que? Gel i 20 cm de neu a la  carretera. El cotxe ha lluitat tot el dia contra la carretera…a moments, fins i tot m’ha fer patir. Una carretera no es un bon lloc per adonar-te que el cotxe et patina. Realment…estic fent un master en conducció…

Avui un depenent ens ha preguntat que “que feien allà?”…nosaltres li hem dit que, la Ruta 66…i ens ha preguntat com podia ser que coneixessim la 66 i… li cridava l’atenció que de l’altra punta del mon vinguessin dos joves a fer una ruta americana…he pensat que, fredament tenia raó…però…en el fons, si que te una rao de ser. La Ruta 66 es un repte personal. Un exercici d’autosuperació…i la ruta no es només una ruta, és la “carretera madre”, la “main street of america”…

Dona una sensacio de llibertat això de creuar un país en cotxe…tot i que a vegades el viatge es fa pesat, dur i monòton…val la pena !!! =)
Se’m tanquen els ulls…demà més…
Ah, estem en un Motel de carretera a les adores d’Oklahoma. Demà, Texas…ja…!

Missouri ja queda enrere…!

Posted in General on Desembre 26, 2009 by ruta66tv

Sara:

Avui ha sigut un dia dur, em sortit de saint louis al matí que ja començava a nevar i al poc temps a començat a caure una que en la vida havia vist, ha sigut qüestiò d’anar més a poc a poc i, per tant, fer més hores de cotxe, ufffff masses! Avui ja feia tres dies que no veuiem el sol…què dic! ni tan sols el cel! vinga a nevar i nevar, ja no puc més de tant de blanc!!!jajaja per fi a la tarda a parat i la vida ens ha regalat una posta de sol impresionant, semblava una bola de foc! Ah ! m’en olidava…avui és nadal i a veure si endevineu què em menjat per celebrar-ho???? doncs….atencio…aaaaaaaaa…..una estupenda hamburguesa congelada feta al microones d’una gasolinera perduda de la mà de Déu!!!! jajajaja Ahir va ser molt bo perque crec que li feiem pena a tothom, la gent aqui té un esperit “navideño” desmesurat i al veurens als dos sols en un païs que no és el nostre ens convidaven a tot!!!! yeah!!!!! en fi, uns nadals extranys però molt productius!!!! estem molt contents amb el material que em rodat fins ara i desitjo de tot cor que siguem capaços de transmetre tot el que estem visquent! una abraçada!!!!!!!

Sergi:

Illinois i Missouri, fets. Estic recolzat a la paret del típic Motel de carretera, de color rosa, nevadissim i amb el cotxe aparcat a la mateixa porta de l’hotel…com a tantes i tantes pelis…
Avui hem canviat pluja torrencial per neu-granit amb ventolera. El cotxe ha quedat plè d’escartxa.
Em costa d’entendre la manera de senyalitzar dels “yankees”, avisen després…mai abans… I clar, això et fa saltar un munt de sortides…
La jornada ha estat més monòtona. Hem abandonat Sant Louis al matí i ens hem perdut. La Ruta 66, a Illinois, es paral·lela a la I-55 i clar, així hem seguit…sense recordar-nos que a partir de Missouri la paral·lela a la 66 es la I-44. Una vegada recuperat el camí, la neu-granit que venia acompanyada d’un fortíssim vent ha provocat varis accidents…i el servei de carreteres ens ha hagut de custodiar als vehicles una bona estona…
Amb aquest temps és difícil filmar tranquil·lament. Així que hem tirat “milles”. Missouri es el tram menys interessant de la Ruta així que, ha sigut força monòton…tot i que començem a notar el paisatge…
Finalment hem acabat a Joplin, a la frontera entre Missouri i Kansas. En el clàssic Motel de caretera d’una ciutat horteríssima, on tot son llums de neo. Pur estil 66…

Demà…Kansas i Missouri…

Illinois als nostres peus !

Posted in General on Desembre 25, 2009 by ruta66tv

Estem al Mississipi !!! Ja hem creuat el primer estat, Illinois. Ara estem a Missouri…

BON NADAL A TOTS I TOTES !!

Ahir va ser un dia dur. (sempre que un s’oblida que està treballant d’una cosa que el fa feliç, clar està…)
Vam començar la ruta. Ens han donat el nostre cotxe. Un Chevrolet blanc, gran i comode (que els passa als americans amb el tamany…es enorme!).

Només sortir de Chicago, la neu va canviar per una pluja fortíssima que no ens va abandonar fins que vam arribar a Sant Louise. Tot el dia condduïnt amb pluja…

Van començar les anècdotes. Ahir, la Sara i jo deiem que era el dia de “la pena”. Segurament causavem peneta a la gent que es trovaba amb nosaltres, per exemple:

Tot anant per la Ruta66, que és brutal i conté l’essència d’aquest país, vam parar a un poblet i vam entrar a la tipica cafeteria (experta en “Pie”, pastissos…). Com era “nit bona” ens van convidar a cafè, cervesa i la “campiona de pastisos d’Illinois” ens va regalar dos troços de pastís especial, perquè el tastessim. Evidentment, racions enormes…

A Springfield ens vam perdre i ens vam anar cap una altre direcció però amb aquella pluja era impossible desxifrar la direcció correcte. Quan portavem 45 minuts en la Ruta equivocada vam parar a un poble, amb tot això ja era de nit, i un home que va intuïr que teniem problemes, va venir a parar-se al nostre costat només per ajudar-nos. Ens va indicar la sortida i va marxar. Cosa que, quan vam tornar a Springfield per agafar de nou la I-55 (companya paralel·la de la 66) ens va tornar a passar. Vam preguntar a un cotxe, baixant la finestreta en un semàfor, i ens va dir “Follow us” (segueix-nos)…i ens va conduïr fins a la 55 de nou… uf, quines ganes en teniem, amb aquella pluja, negre nit i després de filmar tot el matí…

De camí anavem veient casetes residencials, decoradissimes de llum de nadal, des de la finestra de les quals les families feliçes es donaven regals els uns als altres. Mentre els dos pringats del Chevrolet conduïent sota la pluja…

Finalment vam arribar a Sant Louise, a les 19h de la nit de nadal. Estava desert…i clar…troba un hotel. Doncs vam anar a parar a un enorme hotel just davant dels dos principals monuments de Sant Louise (el capitoli i el arc gegant), on vam fer peneta de nou:

– entrem arecepció, no hi ha ningú i és hora de sopar. “quan costa una habitació?” “tants dolars” – respon. Ens posem a parlar en un idioma indesxifrable per a ella. “Teniu una més econmomica?”, “si, tenim una per tants dolars”, ens tornem a parlar en un idioma indesxifrable. “Hi ha un hoptel més economic per aquí?”. Ens mira amb cara de pena i diu “Quan podeu pagar?”. “Tants dolars”. “Vale, us en donaré una”. “Llits separats, si us plau”, diem. Ens va mirar i pensava “dos joves en llits separats, sols, la nit de nadal i controlant els diners…pobrets”.

Vam demanar d’anar a sopar i ens ve a buscar un autobus personal per nosaltres dos, a la porta de l’hotel, que ens porta fins a un restaurant. Ens demanem dues hamburgueses (vam coneixer a un cambrer que era clavat al Zapatero)…i un cop sopats, l’autobus ens recull especialment a nosaltres, per dur-nos a l’hotel de nou…

Curios.

La feina està quedant molt bé, pero el cansament, la fatiga i tantes hores junts fan que a vegades costi distingir entre el que els hi està passant als “germans Carreño” i el que els està passant a la Sara i al Sergi…

Continuem la ruta. Avui hauriem d’arribar gairebé a l’estat de Kansas…

PRIMER dia de rodatge a Chicago !

Posted in General on Desembre 24, 2009 by ruta66tv

Sara:

Ja em arrivat! ahir va ser un dia agotador de llargues esperes, nervis i aviò, molt aviò. Però vam arrivar al hotel y vam dormir com putos reis! un llit de matrimoni per cada un !!!!! yeahhh! maravellòs! en fi, que avui m’he llevat carregada d’energía y amb unes ganes boges se patejar-me tot Chicago i començar a donar vida a la meva estimada Anna Carreño ! I així ha sigut, em estat tot el matí rodant el que serà la primera part del primer capítol y ens em recorregut bona part de la ciutat entre neu, vent i una felicitat que ho escalfava tot! és tan de puta mare estar aquí y , a sobre , fent el que més m’agrada en aquest món. Sóc molt feliç companys! Demà anem a agafar el cotxe i comencem la ruta , comença l’aventura gent! qué Dèu ens agafi confessats!!!!! Fins demà!

Sergi:

Primer dia de rodatge. Hem sento feliç i orgullòs. Gràcies al projecte DO estem tenint la oportunitat d’investigar una nova línea arriscada i original d’explicar una història que creiem que pot ser molt bonica… la dels germans Carreño !

Hem rodat exitosament tot el que voliem. El material serà fantàstic…i encara ens ha sobrat temps per descobrir Chicago, la ciutat que va fer d’Obama l’home que es…

Ha nevat tot el dia…cosa que m’impresiona molt. Una ciutat plena de gratacels, on l’arquitectura és el reflex dels anys 20…gelada. Em crida molt l’atenció veure una ciutat de blanc on la neu cau del cel… crec que nevar, nevar…no ho he visc gairebé mai a la vida.

I demà a buscar el cotxe ! Comença la Ruta…

We’ll get our kicks on Route 66 !

Chicago !!

Posted in General on Desembre 23, 2009 by ruta66tv

La ciutat del crim ens dona la benvinguda. No fa tant de fred com pensavem…només uns dos graus negatius, pero…les expectatives de gelar-nos els pels…del nas…eren tan altes que, no hi ha per tant…

Seré breu, doncs 15 hores de vol, retrassos, esperes, aeeroports, controls de seguretat…són coses que estressen a qualsevol… Estic en el Hall d’un digníssim hotel en el Dowtown (altrament conegut com “el centre”) de Chicago. Hi ha neu als carrers i edificis molt, molt alts…

Aquesta foto l’acavo de fer des de la finestra de la nostra habitació.

Acabem de sopar a un restaurant del costat de l’hotel on ens han fet un 20% de descompte. Curiosament, no teniem gaire gana així que hem decidit demanar només un plat. Una hamburguesa especial…i ens han portat una “king size” amb carn poc feta…de les coses més exquisites que he probat… Ara caldrà afinar el tema de les propines, que aquí són obligatories…

Per cert, el cambrer que ens atenia, ens ha preguntat si erem “macedonis” ja que no havia sentit mai l’idioma que parlavem. Li ha cridat molt l’atenció que li diguessim que erem d’Espanya, ja que no entenía ni una paraula del nostre idioma. Aleshores, li hem puntualitzat que això era perquè parlavem català…i li hem caigut tan bé que ens ha confessat que era cantant d’opera rus, pero que aquí treballava de cambrer… Persones…

Bé, avui és el dia de “descans”. Demà comença el rodatge del meu quart “DO”…que m’entusiasma de manera molt especial…

Per cert, més endavant, algú m’explicará quina classe d’organització hi ha a l’aeroport de NYC on hem fet el transbord cap a Chicago. Quina lògica té les mesures “absurdes” que imposen…i la il.lusió que fa haver-les d’acceptar quan tens el temps cronometrat per agafar el següent avió…

Bé, marxo a dormir que ja no sé a quina hora vist. Estic al hall i sonen nadales.

Corto y cierro !

Comença l’aventura

Posted in General on Desembre 21, 2009 by ruta66tv

Inaugurem Blog !!

Som Sara Miquel i Sergi Cervera, que demà començem un viatge fins a l’altre continent, per a filmar el nou DO de Boala. És una mini-sèrie de 7 capitols de 10 minuts, els misteris de la qual anirem descobrint poc a poc…

En qualsevol dels casos, nosaltres dos agafem demà un avió. Primera parada: Chicago !
Anem a interpretar a l’Anna i el David Carreño, dos germans que recorreràn l’històrica Ruta 66, que va marcar el s.XX. La primera carretera que creuava els EE.UU de costa a costa.

Anirem informant…

Hello world!

Posted in General on Desembre 21, 2009 by ruta66tv

Welcome to WordPress.com. This is your first post. Edit or delete it and start blogging!